Àula al núvol

El vídeo a l’aula de Filosofia


25.06.2013

Primer pas: ideació

 Com se’m va ocórrer incorporar un vídeo com aquest sobre Nietzsche a l’aula de Filosofia? El procés d’ideació no ve d’un dia per l’altre, no és el fruit d’una inspiració única o una experiència concreta però, entre totes les coses que em van impulsar a fer aquest i altres vídeos similars, he destacar dos punts importants:

En primer lloc, les necessitats dels alumnes. Quan fem classes interaccionem constantment amb els estudiants i podem veure quines qüestions del temari  susciten més dubtes i  les coses que els costa més d’entendre.

En segon lloc, les solucions que aportem els professors per resoldre els problemes dels estudiants. Amb la pràctica docent podem distingir quines metodologies són realment eficients i solucionen part dels dubtes dels alumnes.

En el meu cas, quan ensenyava Història de la Filosofia per preparar les proves de selectivitat, entre altres coses, vaig observar que els estudiants, a vegades, els costava entendre i relacionar totes les idees del pensament d’un autor. Normalment, acabaven assimilant els punts més importants de les teories dels filòsofs però els costava relacionar-los entre sí i fer-se una idea del pensament global d’aquests. Com que considerava que això era molt important, vaig decidir que, cada cop que acabés d’explicar un autor, dedicaria una classe a fer un esquema general del seu pensament a la pissarra. Era un exercici interactiu, l’esquema el feia jo, però intentava que els alumnes participessin i intentessin relacionar les qüestions més important de la teoria de l’autor en qüestió. De seguida em vaig adonar que això els ajudava a repassar i a acabar d’assimilar molts conceptes i, sovint, els mateixos alumnes em van donar a entendre que aquest exercici els anava molt bé.

D’aquesta experiència vaig treure la idea de fer els vídeos. En el moment en que em vaig plantejar realitzar un audiovisual pedagògic, la meva reflexió va ser simple: si jo sé que els esquemes que feia els anaven bé als meus alumnes, seria bo que qualsevol estudiant de segon de batxillerat pogués accedir a un recurs similar.  Evidentment, la millor manera de fer que això fos possible era penjar alguna cosa a la xarxa i aquí és on va començar el procés d’elaboració dels vídeos que podeu veure en aquest portal.

Segon pas: creació

Amb la idea a les mans, la pregunta clau és: com la duc a terme? Hi ha moltes possibilitats, avui en dia hi ha disposem de molts programes diferents per fer presentacions animades, audiovisuals etc. Jo vaig fer proves amb l’Adobe Flash, em vaig plantejar de fer una mena d’animació amb el programa Prezi i, fins i tot, vaig proposar-me realitzar tots els esquemes utilitzant, des del meu ordinador, el programari Smart per a pissarra digital interactiva. Finalment, per una qüestió pràctica, vaig decidir gravar-me a mi mateixa d’una manera més tradicional. Vaig considerar que, per molt que utilitzés aquests programes (que, per altres finalitats donen resultats molt bons), no aconseguiria transmetre tan bé el que volia explicar en aquests vídeos; i a això se li va sumar la convicció que, si em gravava a mi mateixa escrivint, el procés de producció dels vídeos seria més senzill.

Un cop decidit això vaig començar a elaborar, de forma paral·lela, els esquemes dels autors (per la part de vídeo) i els guions corresponents (per la part de l’àudio) procurant que les dues parts seguissin la mateixa línia.

A nivell tècnic, els materials que vaig utilitzar van ser una càmera (domèstica), un trípode per fixar la càmera de forma zenital i llums. La il·luminació la vaig aconseguir d’una forma una mica rudimentària, però va funcionar: vaig posar 4 llums d’escriptori enfocant els diferents angles del paper i procurant que la llum quedés tan difuminada com fos possible; aquest pas és clau perquè és important que no es vegin focus de llum si el que es vol és que el vídeo quedi il·luminat de manera uniforma i sense ombres dures. El resultat d’utilitzar llums convencionals mai serà professional però sí que prou bo com perquè el vídeo sigui clar.

L’enregistrament del vídeo va consistir en gravar-me a mi mateixa fent l’esquema al meu ritme. D’aquestes gravacions només vaig aprofitar la part d’imatge, tot i que jo anava parlant al mateix temps que escrivia (anar explicant l’esquema mentre el feia, per una banda, em facilitava les coses i, per l’altra, aconseguia que la gravació fos més natural).

Després d’això, vaig descarregar els vídeos a l’ordinador i a mesura que els anava veient anava polint el guió de l’àudio per tal d’aconseguir que s’ajustés al màxim amb les imatges.

Amb els guions enllestits vaig gravar els àudios. Per fer això vaig utilitzar un micròfon molt senzill i l’Audacity, que és un programa lliure, molt fàcil d’emprar i que, a part d’enregistrar, també permet editar la gravació posteriorment.

Arribats a aquest punt, només quedava la recta final, ajuntar l’àudio i el vídeo. Em vaig plantejar fer servir el Windows Movie Maker, perquè és gratuït i ofereix prous possibilitats per editar vídeos senzills, però finalment em vaig decantar pel Premiere, que és un programa d’edició de vídeo molt complet (i es pot provar la versió gratuïta durant 30 dies). L’edició bàsicament va consistir en anar tallant el vídeo en fragments del vídeo i anar modificant la velocitat d’aquests trossos per tal que s’adaptessin al ritme de l’àudio. És una feina que requereix una mica de temps i paciència però no implica ni un gran nivell de coneixement del programa en sí.

Finalment vaig exportar els vídeos i els vaig penjar al YouTube.

A mode de reflexió

Personalment considero que si un professor té una idea i la motivació suficient com per donar-la a conèixer a través d’un vídeo (o, fins i tot, per altres mitjans a la xarxa) la pot dur a terme sense necessitat de recórrer a grans infraestructures ni inversions. La manca de coneixements tècnics tampoc és un entrebanc insuperable, jo he après a fer servir aquests programes pràcticament a base de tutorials que altra gent, de forma desinteressada, també ha decidit posar a l’abast de tothom. La tasca dels professors sempre ha consistit en ensenyar, per això crec que hem d’aprofitar les possibilitats que ens ofereix Internet i difondre els nostres coneixements a un nivell molt més ampli del que ens proporciona l’aula convencional.

  • Tweet This!Twitter
  • FacebookFacebook
  • Google +
  • Add to Delicious!Del.icio.us
  • Subscribe by RSSRSS

0 comentaris

Deixa un comentari